En aquesta setmana ens hem dividit per grups i hem fet una exposició sobre la declaració universal de la UNESCO. D'altra banda en grups de 5 persones vam estar debatent i responent unes preguntes relacionades amb la cultura
Per a la setmana que entra, hem de fer una definició de cultura i penjar-la al bloc.
lunes, 10 de octubre de 2011
sábado, 1 de octubre de 2011
2ª Setmana. Del dia 26 al 30 de Setembre
Aquesta setmana he estat malalta i no he assistit a classe, però pel que m'han comentat els meus companys han estat parlant dels poemes que havíem de buscar i del concepte de globalització. També han estat treballant sobre un treball grupal sobre la declaració universal de la UNESCO que exposarem el proper dia.
100 MIL POETES PEL CANVI
GLOBALIZACIÓN DE NESTOR MARTINEZ.
Allá lejos de tu patria
decidieron la muerte de tu raza
no vieron tus lágrimas
de impotencia centenaria
ni tu bolsillo vacío
de aspiraciones perdidas
decidieron la muerte de tu raza
no vieron tus lágrimas
de impotencia centenaria
ni tu bolsillo vacío
de aspiraciones perdidas
ni la desesperanza frente a la muerte
de los niños hambrientos
ni oyeron tus ruegos
de paz y justicia
ni el protestar de tu estómago
frente a la opulencia prohibida
ni el campo arrasado
de cosechas inútiles
ni la sed abrasadora
frente a las fuentes secas
Allá lejos, con aire acondicionado,
seres extraños, de camisa blanca y corbata,
en oficinas cerradas, iluminadas,
planearon el despojo
de tu patria, tu cultura,
de tu tierra, de tus hijos,
Allá lejos
se oye el trepidar de huesos
bajar de las montañas,
salir de las ciudades,
de las selvas, de los campos,
con el rayo en la mano…
de los niños hambrientos
ni oyeron tus ruegos
de paz y justicia
ni el protestar de tu estómago
frente a la opulencia prohibida
ni el campo arrasado
de cosechas inútiles
ni la sed abrasadora
frente a las fuentes secas
Allá lejos, con aire acondicionado,
seres extraños, de camisa blanca y corbata,
en oficinas cerradas, iluminadas,
planearon el despojo
de tu patria, tu cultura,
de tu tierra, de tus hijos,
Allá lejos
se oye el trepidar de huesos
bajar de las montañas,
salir de las ciudades,
de las selvas, de los campos,
con el rayo en la mano…
Suscribirse a:
Entradas (Atom)